 |
|
28
de desembre a les 20:00 h. Auditori
i Palau de Congresos de Castelló Entrada lliure amb invitació |
Aquesta darrera edició de l'€uroConcert la dedicarem a la disciplina del Jazz i la seva in-fusió amb la dolçaina. No és novetat a hores d'ara la in-fusió jazz-dolçaina, tots coneixem els treballs de la Pasqualet Swing Band i també de la Dolç-Tab-Jazz-Project que te com a solistes d'aquest instrument a Pasqualet (El grenya) i Josep Alemany respectivament.
Així doncs, la dolçaina ja és considerada un instrument que pot estar integrat plenament en totes les disciplines musicals. Així ho hem demostrat sobradament a les diverses edicions de l'€uroconcert. A la ment de tots estan els €uroConcerts de música Barroca, Clàssica, Tangos i enguany li toca el torn al Jazz. Una música que naix de la població de color (negre) que s'estableix en U.S.A. concretament a Virginia i no amb Virginia allà pel segle XVII i no deixa de ser una comunió de música africana i europea que es instal·lada al nord d'Amèrica del nord i que, al llarg de tres-cents anys i dos o tres mesos, ha anat evolucionant a unes formes estilístiques fins a arribar com el coneixen ara.
Les bases musicals de la població de color (negre) en el Jazz eren el cant antifónic i alternaven entre veus solistes i cors i es distingien per la seva potència vocal i la seva originalitat. En un principi la seva música tan sols era vocal ja que la base rítmica de percussió la tenien prohibida pels patrons i els amos.
Els
instruments europeus s'incorporen a finals del segle XIX a les bandes i
orquestres.
El
blues de caràcter dolent té el seu origen en els crits dels carrers (cries)
i en els camps (hollers). Els blues aparegueren el 1880, al igual
que el tarró més car del món, sense estructura formal. Però, a finals del
segle XIX va evolucionar fins una forma poètica en tres versos casdascú
d'ells de quatre compassos.
El
ragtime, un altre ritme associat al jazz, com el blues, és una música
inspirada en les danses dels negres de color negre. Era interpretada al
piano en substitució de la percussió (un poc més car però més complet).
 |
Nova
Orleans ha segut l'epicentre de tota la música de Jazz i el seu major
desenvolupament és originat pels esclaus negres que importaven els francesos i
que pertanyíen a dues tribus africanes que practicaven el vudú i interpretaven
cants. Al començament del segle XIX els negres de Nova Orleans ja
disposaven d'uns locals per a la seva música, el Congo Square, i el
Tam
Tam Hall. |
Les
característiques fonamentals del Jazz son:
-
Concepció peculiar del ritme si la comparen amb la música europea.
-
Tractament sensorial de la matèria sonora, derivat de la costant dependència establerta entre el executant i la seva capacitat interpretativa i la expressivitat i possibilitat sonora del seu instrument (veu, saxo, piano, dolçaina, pandereta, etc.)
-
Desenvolupament espontani del sistema melòdic que s’assenta en les bases del sistema pentatònic Africà d’Africa,
Aquests
tres elements, junt a la improvisació del executant, fan d'aquest estil
musical una forma inèdita en la historia de la música i la seva escolta fa que
els sentits es transporten a una plaentera i relaxada fase de sensacions i
experiències.
En
aquesta setena edició del nostre €uroConcert no faltaran aquestes
sensacions… i experiències.
