Durant la jornada del dia 28 de desembre tindrà lloc al districte Marítim del Grau de Castelló un homenatge postum al Dolçainer Pere Moliner Martí.
Nascut a La Fileta, partida que pertany al Grau de Castelló, en el 1912 celebrant així el centenari del seu naixement.
Pere Moliner Martí més conegut pel sobrenom de Tio Moli ha estat durant tot el segle XX el dolçainer per excel·lència d'aquestes terres marineres del Grau fins l'any 2000 que data la seva defunció amb 88 anys.
A banda de ser un gran dolçainer, també ha estat un gran músic que va portar el folklore del Grau i Castelló arreu del món. Sent també un gran estudiós del folklore de les Comarques del País Valencià.
A l'edat de set anys els seus pares es van traslladar a València per motius laborals i va ser en aquesta capital on va destacar com a nen prodigi del piano, ingressant mitjançant una beca al Conservatori Superior de València amb el Mestre Vilar.
A l'edat de 10 anys ja va tocar el concert de Beethoven per a piano i orquestra en Do Major i sis anys més tard va fer una gira com a nen prodigi per tota Europa i Amèrica. En tornar a Vàlencia es va fer càrreg del Conservatori Superior com a director amb només vint anys.
Tot i això mai va perdre les seves arrels i fent una excursió a l'Albufera va escoltar per primera vegada el so de una dolçaina i es va quedar sorprés i bocabadat amb la força de l'instrument de tal manera que es va posar a estudiar-lo i alhora tot el folklore que l'envoltava amb altres dolçainers de l'època.
El 1936, en plena Guerra Civil i amb vint-i-quatre anys lluita en l'exèrcit republicà. Acabada la contesa ha de marxar a França per evitar un més que segur afusellament. En aquest país d'acollida es contractat pel Conservatori Superior de París on impartirà classes de piano, harmonia, contrapunt, composició i direcció d'orquestra. Però arriba la II Guerra Mundial i es paralitza tota activitat musical i esdevé membre actiu de la Resistència contra l'ocupació nazi.
En acabar la guerra li concedeixen la creu al valor de la República Francesa i torna a ocupar el seu càrreg al Conservatori de París. Serà en aquest conservatori on coneix a la que seria la seva companya per sempre més, Marie Claire Jaiffier professora de cant i soprano a l'Òpera de París.
En aquestes condicions i malgrat la llunyania mai va deixar el seu projecte de crear una escola per a dolçaina i va ésser que l'any 1978 es jubila i deixa la seva feina a París i, amb el dictador mort, torna amb la seva dona a les terres de València i amb ell un munt de projectes relacionats amb la dolçaina.
S'estableix al Grau de Castelló i comença a treballar per complet a la dolçaina interpretant, investigant, composant i creant la major i millor escola de dolçaina del País Valencià. És aquesta escola i el seu prestigi el que atreu a molts del intèrprets que depsrés esdevindrien en virtuosos dolçainers.
Ara el seu poble natal i en el centenari del seu naixement li vol dedicar un gran homenatge pòstum en reconeixement per la seva tasca i el seu treball en pro de la dolçaina i deixar constància d'aquest home virtuós i enamorat de la dolçaina i la seva terra.
